Aquest diumenge el Cadet Femení jugava a la complicada pista de l’U.E. Sant Gabriel de Viladecans. Les tres victòries aconseguides en els partits anteriors havien donat confiança a l’equip, que venia amb il·lusió i ganes per tirar el partit endavant.
Els primers períodes estarien marcats per la igualtat d’ambdós conjunts. No obstant algunes badades defensives i algunes pilotes regalades ens portarien al descans amb un petita desavantatge, 26-23, que no faria justícia al que s’havia produït a la pista.
El tercer període seria decisiu. La defensa zonal de les locals, conjuntament amb el lamentable espectable que es produiria a la banqueta local i a la grada, faria que les nostres perdessin totalment la fluïdesa ofensiva, i que per moments, s’arribessin a descentrar. El parcial de 19-7, seria difícil de contrarestar.
Arribarien al darrer període en una situació complicada i adversa, i lluny d’abaixar els braços, les nostres seguirien treballant. Pares i jugadores ens demostrarien que és realment l’ESPORT: treball, il·lusió, aprendre i DISFRUTAR. Perquè sense ells, és impossible formar i competir alhora. I és que, a part de formar jugadores, estem formant persones, i nosaltres ho tenim molt present. Les jugadores ens demostrarien que poc a poc van creixent dia a dia, i amb un marcador de 60-37 a falta de 3 minuts per acabar el partit, aconseguirien un parcial de 0-8 en aquests darrers minuts, sempre a base de treball i il·lusió. Acabaríem perdent per 60-45, però DISFRUTANT JUGANT A BÀSQUET.
Noies, és evident que seguim tenint diversos aspectes a corregir, però si seguim treballant a aquest nivell i ens mantenim concentrades durant tots els minuts, aconseguirem APRENDRE, COMPETIR i PASSANT-NOS-HO D’ALLÒ MÉS BÉ JUGANT A BÀSQUET. És l’única manera per arribar a la VICTÒRIA.
Núria Sanz, orgullosa de pertànyer a aquest col·lectiu de jugadores i pares
Els primers períodes estarien marcats per la igualtat d’ambdós conjunts. No obstant algunes badades defensives i algunes pilotes regalades ens portarien al descans amb un petita desavantatge, 26-23, que no faria justícia al que s’havia produït a la pista.
El tercer període seria decisiu. La defensa zonal de les locals, conjuntament amb el lamentable espectable que es produiria a la banqueta local i a la grada, faria que les nostres perdessin totalment la fluïdesa ofensiva, i que per moments, s’arribessin a descentrar. El parcial de 19-7, seria difícil de contrarestar.
Arribarien al darrer període en una situació complicada i adversa, i lluny d’abaixar els braços, les nostres seguirien treballant. Pares i jugadores ens demostrarien que és realment l’ESPORT: treball, il·lusió, aprendre i DISFRUTAR. Perquè sense ells, és impossible formar i competir alhora. I és que, a part de formar jugadores, estem formant persones, i nosaltres ho tenim molt present. Les jugadores ens demostrarien que poc a poc van creixent dia a dia, i amb un marcador de 60-37 a falta de 3 minuts per acabar el partit, aconseguirien un parcial de 0-8 en aquests darrers minuts, sempre a base de treball i il·lusió. Acabaríem perdent per 60-45, però DISFRUTANT JUGANT A BÀSQUET.
Noies, és evident que seguim tenint diversos aspectes a corregir, però si seguim treballant a aquest nivell i ens mantenim concentrades durant tots els minuts, aconseguirem APRENDRE, COMPETIR i PASSANT-NOS-HO D’ALLÒ MÉS BÉ JUGANT A BÀSQUET. És l’única manera per arribar a la VICTÒRIA.
Núria Sanz, orgullosa de pertànyer a aquest col·lectiu de jugadores i pares
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada